L'ús de la ceba com a aliment i remei és tan antic com la humanitat. És originària de l'Àsia central i se l'esmenta tant a la Bíblia com als papirs de l'antic Egipte. Però també té presència en textos antics de medicina ayurvèdica com un excel·lent remei per a molèsties respiratòries, digestives i circulatòries.
Es cultiva a l'hivern i les seves propietats van des del seu alt contingut en aigua, olis essencials volàtils amb compostos sulfurats i fibra, fins a el seu contigut de flavonoides, com la quercitrina. Aquesta, protegeix l'aparell circulatori per la seva acció d'antiagregant plaquetari, la qual impedeix l'oxidació de les LDL (colesterol "dolent"), responsable de l'arteriosclerosi.
El consum de la ceba ajuda a reduir els triglicèrids de la sang i el fetge. I afavoreix la digestió ja que és una hortalissa rica en enzims.
Té efectes mucolítics i expectorants, antibiòtics, antial·lèrgics i broncodilatadors.
Remeis casolans:
- Bronquitis: beveu calent un suc de ceba i de llimona amb dues cullerades de mel.
- Úlceres supurants: apliqueu el suc de la seva crua per via tòpica.
- Tos: deixeu una ceba partida per la meitat a la tauleta de nit a l'hora d'anar a dormir.
- Insomni: Mengeu per sopar arròs ben caldós, bullit amb molta ceba i una mica de farigola.
Us recomanem les cebes de cultiu ecològic, són molt millor i conserven en estat pur les seves propietats natural.
No hay comentarios:
Publicar un comentario